INICI

RECOLLIDA DE ROBA tots els dies de 10:00 a 13:00h a l’església

RECOGIDA DE ROPA todos los dias de 10:00 a 13:00h en la iglesia

Per qualsevol necessitat truqueu al 932216550 o escriviu a santmiqueldelport@gmail.com

HOMILIES

HOMILIA DIUMENGE XIV TEMPS ORDINARI

Les paraules de Jesús en l’evangeli d’avui venen com a anell al dit en un moment del curs on molts potser ens sentim esgotats pel camí realitzat al llarg d’aquest estrany curs 19-20: “Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats i jo us alleujaré”.

El cansament pot ser de tres tipus: físic, psicològic i espiritual.

El físic potser és el més fàcil d’arreglar. N’hi ha prou amb dormir les hores necessàries, menjar bé, reposar…deixar quiet el cos perquè aquest segueixi el seu curs normal de regeneració.

El psicològic costa una mica més. Necessitem canviar d’activitat, fer una cosa lúdica o festiva, desconnectar de la font del nostre estrès sortint a fer esport, passejar, anar al cinema, etc., cadascun ha de trobar com divertir-se de manera sana.

El cansament espiritual mereix un comentari més ampli. En realitat, si vivim des de l’Esperit, des de l’ésser i la veritat, no hauríem de sentir cansament espiritual. Si vius des de l’ésser i la veritat, el jou es torna suau i la càrrega lleugera. Llavors és Crist mateix qui porta la teva càrrega i per això ja no et fatigues i vius desplegant una gran i poderosa energia.

El que ens cansa és viure des del nostre ego i les seves interminables demandes d’afecte, aprovació, reconeixement, atenció. El nostre ego és addicte a l’aprovació dels altres i mai té suficient. Cerca ser el centre, ser el primer, figurar, triomfar, tenir sempre l’aplaudiment de tots. Quan arriba la crítica, el menyspreu, ja sigui amb raó o sense ella, l’ego protesta i cau en la xarxa de tota classe d’emocions i sentiments negatius.

Com a cristians hauríem de buscar no el triomf del nostre ego i els seus insaciables reclams, sinó el Regne de Déu i la seva Justícia, el bé comú. Davant el que percebem com a ofensa, injustícia, humiliació, hauríem de tractar de no quedar atrapats i enganxats a les nostres reaccions primàries (retornar mal per mal, deixar-nos arrossegar per la ira, l’odi, la set de venjança, etc). Acceptar la reacció, això que sentim, sí, però després no alimentar-ho, no respondre a l’altre des del que els nostres sentiments negatius demanen, sinó des de la veritat i l’ésser, des d´allò que l’Esperit Sant xiuxiueja a les nostres oïdes.

Si vivim tot des de l’Esperit, si som capaços d’anar més enllà de les nostres reaccions primàries, llavors el jou es torna suau i la càrrega lleugera, perquè ja no hi ha cap ego que defensar, només queda deixar-se portar al vent de l’Esperit, que busca sempre el bé major per a tots, fent que deixem a un costat l’egoisme i egocentrisme, que són els que realment danyen i fatiguen la nostra ànima.

Mn. Antoni Reina

HOMILIA DOMINGO XIV TIEMPO ORDINARIO

HOMILIA DIUMENGE XIII TEMPS ORDINARI

Les paraules de Jesús en l’evangeli d’avui són d’una exigència molt radical: “Qui estima al pare o a la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi; qui estima als fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi; qui no pren la seva creu i m´acompanya, no és bo per venir amb  mi”.

Per entendre bé aquestes exigències hem d’anar al context en què es van escriure. En aquell temps alguns cristians havien optat per seguir una vida itinerant, en pobresa i despreniment de tot per a anunciar el Regne de Déu com havia fet Jesús. Havien deixat la comoditat de les seves llars i la calor de les seves famílies per a anar allí on fes falta portar la llum de l’evangeli. Des d’aquí s’entén aquesta crida a posposar la família i tota relació humana, perquè el seguiment a Jesús és el més important.

L’amenaça de la creu havia d’acceptar-se com a part del risc assumit, perquè l’Imperi de Roma era enemic del Regne de Déu i perseguia i crucificava a molts cristians.

Una vegada entès el context històric de l’evangeli d’avui, intentem ara aplicar aquest evangeli al nostre moment present. Quin lloc ocupa en el nostre cor el seguiment de Jesús? És el primer i més important? O deixem que altres realitats ocupin el seu lloc? Recordem que quan això passa, estem caient en idolatria, perquè un ídol és qualsevol realitat creada que li treu el primer lloc que correspon només al Creador.

I si Jesús vol el primer lloc, no és perquè Ell necessiti del nostre amor. Jesús reclama el primer lloc perquè només posant-lo a Ell al centre del nostre cor, podrem estimar com Ell estima. Si deixem que Jesús actuï a la nostra vida, estimarem més i millor a tots, sense condicions, gratis i incondicionalment.

I assumir la creu avui… Què significa? Per a les comunitats de Mateu ser cristià era lluitar pel Regne de Déu i la seva Justícia, la qual cosa podia implicar la persecució i la mort, a causa de l’oposició de l’imperi romà. Per a nosaltres… Quin és avui el “imperi romà”? Lluitem contra la injustícia buscant abans de res el Regne de Déu, assumint la creu que això pot significar? O preferim callar o mirar per a un altre costat quan veiem la vulneració dels drets fonamentals de tants éssers humans humiliats per la misèria i l’exclusió social?

Que el Senyor ens ajudi a ser valents i a seguir-li allà on ens porti, encara que això suposi renúncies i creu, perquè sabem que, com deia sant Pau en la segona lectura: “Si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb Ell” (Rom 6, 5).

Mn. Antoni Reina

HOMILIA DOMINGO XIII TIEMPO ORDINARIO

HOMILIA DIUMENGE XII TEMPS ORDINARI

Jesús, en l’evangeli d’avui, avisa als seus deixebles que el camí no serà fàcil. No tot seran èxits i consolacions. Hi haurà tota classe d’obstacles, privacions, pèrdues, problemes i persecucions, algunes d’aquestes a mort. Què fer quan això succeeixi? La consigna del Mestre és clara: “NO TINGUEU POR”.

Però … Com no sentir por davant d´un perill? La por és una emoció bàsica humana, tots l’experimentem alguna vegada. Sentir por davant un perill inevitable. Estem fets així per naturalesa. Jesús es refereix no al fet que no hàgim de sentir por, sinó al fet que no ens deixem dominar per ella, que no l´alimentem. I que no sigui la por el motor de les nostres decisions vitals. No ha de ser la por la que governi la nostra vida, sinó l’Amor. Perquè: “No hi ha temor en l’amor; sinó que l’amor perfecte expulsa el temor” 1 Jn 4, 18.

No hem de tenir por als homes, “perquè res hi ha encobert que no arribi a descobrir-se” (Mt 10,26). En efecte, no ens desmoralitzem quan siguem víctimes d’injustícies. Quan impunement hi hagi qui ens enganyi o abusi de la nostra confiança. A Déu no se’l pot enganyar, i Ell farà justícia quan arribi el moment. Els tirans, opressors, violents, abusadors i malvats d’aquest món no se’n sortiran amb la seva. Podran ocultar les seves males accions davant la justícia humana, però no davant Déu.

“No tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar l’ànima” (Mt 10,28). Ho diu Jesús, a qui els homes van matar el cos, però no van poder amb la seva ànima invencible, com no van poder matar l’ànima de tots els màrtirs que el van seguir, el segueixen i el seguiran. Perquè allò que és de Déu no hi ha qui ho pari. Per això el Regne de Déu va endavant i no hi ha enemic que pugui frenar aquesta revolució de l’Amor que Jesús va proclamar.

“No tingueu por: vosaltres valeu més que molts ocellets” (Mt 10, 31). Si Déu és un Pare Misericordiós que cuida amb tendresa de tota la Creació, fins i tot dels ocellets, com no cuidarà de nosaltres, els seus fills estimats? Tinguem confiança en Ell en tota circumstància. Els mals que ens toqui patir en aquesta vida, són temporals, no duraran sempre, només l’amor és etern. Per això, perseverem en l’amor i que aquesta esperança sostingui la nostra lluita quotidiana per un món millor. Que així sigui.

Mn. Antoni Reina

HOMILIA DOMINGO XII TIEMPO ORDINARIO

HOMILIA EN LA SOLEMNITAT DE CORPUS CHRISTI

Vull partir en la meva reflexió d’avui d’aquesta frase de sant Pau (2 lectura: 1 Cor 10, 16-17): “El pa és un de sol. Per això, tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa”.

La comunitat cristiana està integrada per membres d’allò més divers, no hi ha més que fer una ullada per a adonar-se’n. No obstant això, menjar del pa de l’Eucaristia ens converteix en un sol cos. Un sol cos significa que el que li passa a un membre el senten i el viuen els altres com si els passés a ells. Si un membre s’alegra tots s’alegren amb Ell. Si un membre sofreix, tots  sofreixen amb Ell.

És l’eucaristia, és a dir menjar del mateix pa, el que construeix la comunitat. És cert que la comunitat es construeix també amb d´altres activitats: reunions, passejos, xerrades, detalls d’afecte, servei als pobres, etc. Però tot això és prolongació de l’eucaristia. De la missa prenem la força per a després portar la missa a la vida. “”La meva Missa és la meva vida, i la meva vida és una Missa prolongada” deia Sant Alberto Hurtado. Perquè és el Senyor, amb la seva Vida lliurada i regalada per a nosaltres en el Pa, ens va unint cada vegada més profundament com a germans. És el Senyor el que ens va fent cada vegada més semblants a Ell.

Aquest és el regal que se’ns dona en l’eucaristia. Si reps el Pa dignament, et converteixes en allò que reps. Rebem a Crist per a convertir-nos en Crist. I Crist Ressuscitat es fa visible en la comunitat cristiana reunida en el seu nom. Vosaltres sou el Cos de Crist. Sou visibilització de la seva Presència.

Deia que, si reps el Pa dignament, et converteixes en allò que reps. Però què significa dignament? No significa que et sentis pur i perfecte per a poder combregar. Significa estar disposat a comprometre’t amb Jesús. L’eucaristia no és el premi per als perfectes, sinó un generós remei per al malalt i aliment per al feble, com bé ens ha ensenyat el papa Francesc (Cfr. Evangelii Gaudium 47). No és necessari ser pur i perfecte, sinó estar disposat, humilment, conscient de les teves errades i límits, a comprometre’t amb Jesús. Només Ell pot canviar el teu cor i per això combregues, perquè creus això. No combregues perquè et creus sant, fort i irreprotxable, sinó com un malalt que necessites la seva medicina, o com algú feble que necessita força i aliment, perquè per tú només, per les teves pròpies forces no et sostens, no ets capaç d’estimar com Crist desitja.

Rebre el Pa dignament te que veure també amb ser després coherent i reflectir en la teva vida allò que reps en l’eucaristia. Per això avui a més de ser el dia del Corpus Christi, és també el dia de la Caritat, i la col·lecta es destina per a Càritas diocesana, com a signe que l’Eucaristia és força per a estimar i comprometre’s sobretot en favor dels més necessitats.

“El que menja aquest pa viurà per sempre” ens diu l’evangeli d’avui (Jn 6, 51-58). És lògic, perquè en el Pa rebem la Vida de Déu, que és eterna. Si romanem en aquesta Vida, si ens associem a ella, si vivim en comunió amb Déu i amb els altres, serem eterns, com Déu és etern i gaudirem per sempre del banquet celestial, del qual és bestreta la taula de l’eucaristia. Que així sigui.

Mn. Antoni Reina

HOMILIA EN LA SOLEMNIDAD DE CORPUS CHRISTI

HOMILIA EN LA SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Acabat el temps pasqual, celebrem avui aquest gran misteri de la Trinitat. Creiem en un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. Tres persones diferents, però una mateixa Vida, un sol Déu.

És aquest un misteri important per a la nostra fe cristiana. Perquè diu el Gènesi, que estem fets a imatge i semblança de Déu. I si Déu és en essència eternes relacions d’amor entre Pare, Fill i Esperit Sant, si Déu és comunió, família, això vol dir que nosaltres també estem cridats a ser comunió, a ser amb els altres, per a realitzar la nostra essència.

Avui és un bon dia per a renovar la nostra adhesió al credo, que recitem els diumenges, després de l’homilia, a vegades sense fixar-nos massa en el que diem.

L’estructura del credo és molt senzilla. Parla de cadascuna de les persones divines i del que cadascuna d’aquestes persones realitza.

Crec en Déu Pare Totpoderós, creador del cel i la terra. El Pare és el Creador. I crea tot per amor, gratuïtament i desinteressada. Ell no necessitava crear res, perquè en si mateix ja ho tenia tot. Però crea, no perquè ho necessiti, sinó perquè Ell és així de bo. Ens dona la vida i la creació com un regal immerescut, a canvi de no res, només perquè ens estima.

Li donem gràcies pel do de la vida? Li donem gràcies per les meravelles de la Creació que ens envolta? Cuidem i custodiem la creació que ens ha regalat?

Crec en Jesucrist únic Fill seu i Senyor nostre. El Fill procedeix del Pare i es va encarnar en Jesús de Nazareth, per obra i gràcia de l’Esperit Sant. Gràcies a Jesús, el Fill de Déu fet carn, humanitat, sabem que Déu és Amor (1Jn4,8). Jesús ve al món per a demostrar-nos que Déu és com un pare que estima a tots els seus fills amb bogeria. El missatge de Jesús és que tots som germans amb igual dignitat perquè som fills d’aquest mateix Pare Misericordiós i estem cridats a conviure en pau i harmonia i estimar-nos com Ell ens estima. És bo recordar això, en aquest temps on assassinats com el de George Floyd, entre moltes altres injustícies, ens avisen de quan lluny estem del projecte del Pare, de ser tota la humanitat com una gran família de germans que s’estimen i que es cuiden entre ells. El racisme és radicalment anticristià, va contra el Regne que Déu vol. Com a cristians tenim el deure de combatre’l en totes les seves formes.

Lluitarem i farem tot el possible, per a deixar que el Regne de Déu triomfi en tots els cors, com va fer Jesús?

Crec en l’Esperit Sant. Que procedeix del Pare i del Fill, com a fruit del seu Amor. Perquè Pare i Fill no ens han deixat sols. Després de l’Ascensió de Jesús al cel, Pare i Fill continuen acompanyant les nostres vides a través de l’Esperit Sant, la festa del qual celebràvem el diumenge passat. L’Esperit és la Vida de Déu, que habita en els nostres cors i vol créixer, desenvolupar-se, fins que siguem un fidel reflex de Jesús, el Fill Estimat de Déu i el Germà i amic de tots.

Deixarem que l’Esperit impulsi i dirigeixi la nostra vida? Escoltarem la seva veu? Li farem cas?

I ja per a acabar, voldria invocar l’ajut de l’Esperit Sant, amb aquesta oració:

“Esperit Sant, infon-nos la força per ser fidels als designis del Pare, per entendre les paraules del Fill, per respectar la Creació, per estimar els nostres germans, per cuidar els més necessitats i per viure en la pregària la presència de la Trinitat” (La missa de cada dia, juny de 2020, pag. 47).

Mn. Antoni Reina

HOMILIA EN LA SOLEMNIDAD DE LA SANTÍSIMA TRINIDAD

HOMILIA DIUMENGE DE PENTECOSTA

Benvolguda comunitat parroquial de Sant Miquel del Port, estem celebrant un dia gran. Es tanca aquesta estranya pasqua que ens ha tocat viure (en la seva major part des del confinament total) i ens obrim avui a gaudir del gran do de l’Esperit Sant en aquesta entranyable festa de la Pentecosta.

Pentecosta o Festa de les Setmanes, era una festa que celebrava el poble jueu cinquanta dies després de la Pasqua, d’aquí el nom (Cinquantè en grec es diu Pentecostes). Aquesta festa té diversos significats. Un d’ells és agrícola: correspon a l’època de l’any en la qual a Israel es recullen els primers fruits. I aquests eren consagrats al Temple de Jerusalem com a símbol d’agraïment a Déu i demostració de confiança en la seva Providència . És per això que la festivitat també és anomenada la Festa de les Primícies.

Un altre dels seus significats, i el de major importància en relació amb la Pentecosta cristiana, és que es commemora el lliurament de la Torà (Les Taules de la Llei) per part de Déu a Moisès, en la Muntanya del Sinaí. I a partir d’aquest esdeveniment se segella l’aliança de Déu amb el seu poble: “Jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble” (Éx 6, 7).

No obstant això, la gran novetat de la Pentecosta cristiana, és que, si abans Déu ens havia donat la seva Llei per a guiar-nos, ara fa molt més que això. Se’ns dona a si mateix, ens dona el seu Esperit, la seva pròpia Vida. De manera que, des de llavors, ser religiós no consisteix a complir amb unes lleis, ritus, normes o preceptes per a “guanyar-nos” la salvació. Sinó que sobretot significa obrir el cor a una Vida que vol desenvolupar-se dins de nosaltres i que se’ns dona gratis.

Més que un esforç penós de la voluntat, la vida cristiana consisteix a deixar-se portar per l’Esperit. El nostre principal treball és no posar-li obstacle i acollir, rebre, obrir-nos totalment a aquesta Vida de Déu que se’ns regala immerescudament.

Quan l’Esperit Sant troba un canal lliure d’obstacles actua i produeix resultats sorprenents. De dotze homes espantats i tancats en les seves pors (Hch 2, 1-11) fa valents apòstols que anunciaran l’evangeli pertot arreu i donaran la seva vida per Crist.

Però aquí està la clau: Com ser un canal pel qual actuï l’Esperit Sant?

Haurem de deixar el nostre egoisme i egocentrisme a un costat i posar-nos a l’escolta de la seva veu, que a vegades serà com una brisa suau, gairebé imperceptible, i unes altres com un poderós huracà o llengües de foc que apassionaran el nostre cor.

Posar-nos a l’escolta per a després deixar tot el llast que faci falta, i així lleugers d’equipatge seguir-li allà on Ell ens porti. Allibera’t del llast de tantes falses necessitats i idolatries! Amb Déu n´hi ha prou.

L’actitud bàsica és la fe i la confiança. No dubtar que estem en bones mans si és Ell qui ens guia. Perquè Déu no busca altra cosa que la nostra felicitat. I Ell sap millor que nosaltres, quina cosa ens convé per a créixer espiritualment.

L’Esperit Sant està buscant avui canals per on circular. Cerca fer arribar al món l’immens Amor de Déu. Per a sanar ferides, consolar al que sofreix, fer justícia amb l’oprimit, acabar amb la fam i la misèria, erradicar tot mal i proclamar el triomf del Bé. Seràs tu un d’aquests canals d’actuació de l’Esperit? Demana-li a Déu que així sigui. I veuràs com canvia el món a través teu i com avança amb passes de gegant el Regne de Déu.

Mn. Antonio Reina

HOMILIA DOMINGO DE PENTECOSTÉS

HOMILIA EN LA SOLEMNITAT DE LA ASCENSIÓ DEL SENYOR

Benvolguda comunitat parroquial: Aquí estem de nou, després de tant de temps! Donem gràcies a Déu perquè avui per fi podem reunir-nos presencialment a la nostra benvolguda església de Sant Miquel del Port. Ens sentim units i en comunió entre nosaltres i també amb tots els fidels que han decidit no venir i continuen participant de les misses on line o per TV. El Senyor es farà present d’igual manera per a tots.

Avui celebrem la solemnitat de l’Ascensió del Senyor. Es tanca el cicle d’aparicions de Jesús Resuscitat i Aquest ascendeix als cels, a la dreta del Pare. Estar a la dreta del Pare significa en llenguatge bíblic, que Jesús participarà per sempre de la mateixa dignitat, poder i glòria que el Pare.

L’Ascensió als cels de Jesús, narrada per sant Lluc tant al final del seu evangeli com a l’inici dels Fets dels Apòstols, no significa que Jesús surti volant com un coet o com Superman. És una forma literària d’expressar que Jesús ha passat ja a una altra dimensió diferent a la nostra. Està al costat del Pare en la seva glòria per sempre. Allí on ja no hi ha dolor, malaltia, mort ni cap mal. Només Amor pur i felicitat eterna.

Però Pare i Fill no ens deixen solos. Segueixen involucrats en la història dels éssers humans. Segueixen preocupats per nosaltres i ens continuen ajudant per mitjà de l’Esperit Sant. Encara que d’això parlarem el diumenge que ve, en la festa de Pentecosta.

Tornem al dia d’avui i aprofundim en aquesta solemnitat de l’Ascensió del Senyor. La primera lectura ens adverteix d’un perill no poc freqüent entre cristians: Quedar-nos embadalits amb les coses del cel i no parar esment a la realitat que ens envolta: “Galileus, què feu aquí plantats mirant al cel?” (Act1,11)

És la temptació de l’espiritualisme. Espiritualista és aquell que resa molt, va a missa cada dia, posa espelmes a tots els sants i a la verge María i realitza tota classe de pràctiques piadoses, però després no és amable amb el proïsme i va repartint amargor allí on va. A aquesta mena de persones Jesús els diu hipòcrites i els recomana: “Aneu, doncs, a aprendre què significa allò de: Misericòrdia vull, que no sacrifici” (Mt9,13).

L’espiritualitat, la pràctica religiosa, perquè sigui autèntica, perquè sigui veritable, s’ha d’encarnar. S’ha de traduir en amor al proïsme. Orar, celebrar l’eucaristia i altres activitats piadoses són per a omplir-nos de l’Esperit de Déu, que és Amor (1 Jn 4,8). I aquest Amor quan ens omple el cor vol arribar a tots els pobles de la terra, com ens diu l’evangeli d’avui (Mt 28,19). Quan experimentem al Déu Veritable que s’ha Manifestat en Jesús com Amor, això ens impulsa a estimar. Comencem a veure als éssers humans com a membres d’una gran i única família de germans cridats a viure units i en pau. Veiem la naturalesa com a Creació de Déu que cal cuidar (És important recordar això avui que celebrem el cinquè aniversari de l’encíclica Laudato Si) I ens comprometem perquè tot això així sigui.

Ens comprometrem? O ens quedarem embadalits mirant al cel?

Mn. Antoni Reina

HOMILIA EN LA SOLEMNIDAD DE LA ASCENSIÓN DEL SEÑOR

HOMILIA VI DIUMENGE DE PASQUA

Estimats germans, estem ja en el sisè diumenge del temps Pasqual, cada vegada més a prop de la Pentecosta, i les lectures d’avui semblen voler anar-nos preparant per aquest gran esdeveniment.


A la primera lectura veiem com Pere i Joan imposen les seves mans als samaritans que s’havien batejat, perquè rebessin l’Esperit Sant.


A la segona lectura Sant Pere ens exhorta dient: “Si us ultratgen pel nom de Crist, feliços vosaltres, perquè l’Esperit de la glòria, l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre” I a l’evangeli Jesús ens diu: “Jo li demanaré al Pare, que us donarà un Defensor, que estigui sempre amb vosaltres, l’Esperit de la veritat”.


Per tant tres lectures que ens parlen de la importància de l’Esperit Sant, Defensor amb el que sempre podem comptar, perquè Déu no ens ha deixat orfes, sinó que ens acompanya amorosament en el nostre caminar, amb l’auxili del seu Esperit.

És important adonar-se que és el nostre Defensor. Alguns imaginen Déu com un acusador que està sempre mirant amb lupa totes les nostres faltes, per castigar-nos com mereixem. O creuen que Déu és un ésser llunyà i distant, aliè als nostres sofriments.Res més lluny de la realitat.

L’Esperit va a la trobada de la nostra vida amb minúscules, perquè assolim la VIDA amb majúscules que ens dóna estar en comunió amb el Pare i el Fill. És dinamisme que ens eleva a la nostra millor versió, força que impulsa a la major plenitud.

Res no fa més feliç que viure al vent de l’Esperit. Però per això hem de deixar que Aquest ens desfaci de tot egoisme i egocentrisme. Lleugers com plomes, lliures del pes de tantes esclavituds i demandes del nostre ego, serem conduïts a la immensa i feliç llibertat dels fills de Déu.


Estimats germans, volem junts, al vent de l’Esperit, cap a una humanitat nova, on la pandèmia de la maldat i la injustícia sigui erradicada i pugui triomfar l’Amor.
Mn. Antoni Reina

HOMILIA VI DOMINGO DE PASCUA

HOMILIA V DIUMENGE DE PASQUA

Estem en el V diumenge del temps pasqual. Un temps litúrgicament joiós que ens convida a viure des de l’alegria de la Resurrecció i l’entusiasme, ja que Jesús ha vençut a la mort i ens té preparat un lloc al costat del Pare, perquè on estigui Ell, estiguem també nosaltres, com ens diu l’evangeli d’avui. No obstant això, aquesta alegria que marca el temps litúrgic, contrasta amb el que en ocasions vivim.

En aquest temps de pandèmia i confinament algunes vegades ens preguntem com Tomàs: “Senyor, no sabem on vas”. O com Felipe: “Mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més”. Jesús ho havia explicat amb la seva vida, amb el testimoniatge dels seus fets i paraules, però Tomás dubtava. També Felip. I per això demanen una explicació més clara, quelcom més comprensible, més concret i clar.

Sovint, nosaltres també dubtem. No sabem on va el Senyor en aquesta societat nostra, tan plena d’injustícies i exclusió social de tants. No sabem què passarà amb els nostres éssers estimats i amb nosaltres. El futur de la salut i l’economia preocupen i espanten. No sabem quin camí ens indica el Senyor. Ens preguntem: Quin serà el camí correcte? Què haig de fer? Qué espera el Senyor de mi? I com Tomàs i Felip demanem explicacions més clares, més evidents.

I Jesús respon a Tomàs i ens respon també a nosaltres i a tots els cristians de tots els segles: “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no va al Pare sinó per mi”. I a Felip davant la seva petició de proves, senyals i demostracions evidents per poder conèixer al Pare, li diu: “Qui m’ha vist a mi, ha vist al Pare”.

Jesús fa molt més que donar-nos una explicació sobre què hem de fer. Jesús es dona a si mateix, ens dona el seu mateix Esperit, perquè junts busquem el camí cap al Pare. A vegades li demanem coses a Jesús. Béns materials o immaterials. Evidències, miracles, signes prodigiosos. Però Jesús ens dona molt més. No sempre ens concedeix exactament allò que hem demanat, però si el que veritablement necessitem per créixer espiritualment i arribar fins al Pare. Ens dona la seva persona.

Llavors es tracta de viure tot des de la unió a Jesús, en permanent relació amb Ell. Ell és la vinya, nosaltres els sarments, ens dirà en aquest mateix evangeli.

És quan ens separem de la vinya, quan els nostres dubtes de fe s’intensifiquen, la nostra esperança decau, i el nostre amor s’afebleix. Llavors, com Tomàs preguntem: Senyor, on vas? La pregunta denota la nostra falta de fe, la nostra falta d’escolta profunda i creient a la Paraula del Senyor. Si haguéssim escoltat, cregut i aplicat la seva Paraula no preguntaríem, perquè ens sentiríem plens de Jesús, en comunió amb el Pare i habitats per l’Esperit. Quan vivim inserits en la Vinya, no preguntem: “Senyor on vas? Perquè sabem que no s’ha anat a cap lloc estrany o desconegut, sabem que està amb nosaltres i que ens acompanya sempre en el nostre caminar.

Benvolguts germans, que en aquest temps de pandèmia cuidem especialment la nostra unió i amistat amb Crist, des de l’oració i l’eucaristia. Amb Ell en el cor, prendrem les millors decisions, perquè farem sempre el que li agrada.

Mn. Antoni Reina

HOMILIA V DOMINGO DE PASCUA

HOMILIA IV DIUMENGE DE PASQUA

Any litúrgic 2019 – 2020 – (Cicle A)

Benvolguts germans, estem avui ja en el quart diumenge de Pasqua i la litúrgia ens fa centrar la mirada en Jesús, el Bon Pastor.

Vivim en un món al qual l´ interessa que els ciutadans siguem com ovelles: fàcils de domesticar, manipular, enganyar i dirigir.

Ovelles acrítiques i descriteriades que segueixin les modes de torn, que no qüestionin res i obeeixin cegament els reclams del mercat i la societat de consum.

Ovelles que segueixin al ramat i als falsos pastors, que no siguin capaços de decidir res des de la seva pròpia consciència, llibertat i responsabilitat.

Ovelles que quan convingui, vagin a l’escorxador sense protestar ni resistir-se.

Però avui Jesús es presenta com el veritable pastor, que es preocupa de debò per les seves ovelles i les condueix a bones pastures de llibertat, amor i veritat, allí on poden créixer juntes, alegres i felices.

Jesús és la porta per a entrar a aquesta cleda d’ovelles lliures i unides en l’amor. Per això diu: “Jo soc la porta: qui entri per mi se salvarà i podrà entrar i sortir, i trobarà pastures”.

Poder entrar i sortir quan es vulgui és signe de la llibertat amb la qual ens tracta Jesús. En cas contrari el cristianisme seria sectari i fonamentalista. Jesús mai obliga, sempre convida i sedueix, però sense forçar a ningú, perquè la seva proposta és l’amor, i l’amor, si és per força, deixa de ser amor.

Jesús Bon Pastor, que dona la vida per les seves ovelles, ens coneix i ens estima. Ens crida pel nostre nom: Marta, Antonio, Pedro, María…

Ell té una missió per a nosaltres. Una paraula que dir a la nostra vida, a allò més profund del nostre cor.

Però… Escoltarem la seva veu? Ens donarem el temps suficient per a fer silenci, apaivagar altres crides i crits i fer callar el baluern del món i els seus reclams, per a poder escoltar-li?

Si volem ser persones lliures i felices, que facin felices als altres, l’únic camí és seguir aquesta veu del Bon Pastor, que vol el millor per a nosaltres i per a tota la humanitat.

Avui ens sentim part d’una humanitat ferida per una pandèmia cruel, que se suma a d´altres ferides greus provocades per la maldat i el pecat dels homes: La injustícia estructural mundial, la crisi ecològica, la fam, la pobresa, els conflictes bèl·lics, l’exclusió i marginació de tantes persones i tantes altres calamitats.

Jesús Bon Pastor també va ser ferit i va patir en la seva pròpia pell les conseqüències d’aquesta maldat i pecat dels éssers humans. Però el seu amor va ser més fort i va vèncer, per això vol que li seguim per a curar-nos de les nostres ferides. La segona lectura (1 Pe 2, 20b-25) ens ho deia:

“Ell va portar els nostres pecats en el seu cos fins al tronc,

perquè, morts als pecats, visquem per a la justícia.

Amb les seves ferides vau ser curats.

Perquè caminàveu errants com a ovelles,

però ara us heu convertit

al pastor i guardià de les vostres ànimes”

Convertim-nos a Jesús, com ens proposava la primera lectura (Fets 2, 14a.36-41).

Tornar a Jesús, escoltar la seva veu i seguir-lo: aquest és el camí de superació d’aquesta crisi i de totes les crisis. Perquè només l’amor pot ser la resposta i en Jesús trobem la força per a estimar que necessitem. En Jesucrist, per l’Esperit, trobem la Porta cap al Pare, que espera a tota la humanitat amb un gran banquet preparat per a tots els seus fills.

Antoni Reina

Rector de Sant Miquel del Port

HOMILIA IV DOMINGO DE PASCUA

HOMILIA III DIUMENGE DE PASQUA

Els deixebles de Emmaús estaven tristos. Ells havien posat el seu cor i tota la seva esperança en Jesús. Havien cregut sincerament que Ell era el Messies que venia a salvar a Israel. Però Jesús havia estat condemnat i assassinat de manera cruel. Ara la decepció que sentien no podia ser més gran.

També nosaltres ens decebem de Déu algunes vegades. Quan els plans que havíem projectat no surten com ens agradaria. Quan perdem aquest treball que ens agradava tant. Quan no surt aquesta relació de parella en la qual s’havien posat tantes expectatives. Quan no gaudeixes de la salut, l’amor, l’èxit que esperaves tenir en la vida. O quan com ara, la vida de sobte es torça i una pandèmia comença a sembrar llavors de mort i destrucció per tot arreu.

Són només alguns exemples d’ocasions en les quals es posa a prova la nostra fe, i on es revela també quina imatge de Déu tenim.

Si creiem que Déu és una espècie de “Harry Potter” al nostre servei, que és aquí per a evitar-nos qualsevol patiment, només amb activar la vareta màgica de les nostres oracions i sacrificis, doncs llavors, és clar, ens decebem quan això no succeeix, i fins i tot podem deixar de creure.

El Ressuscitat li diu ben clar als deixebles de Emmaús: “Que necis i maldestres sou per a creure el que van dir els profetes! No era necessari que el Messies patís això i entrés així en la seva Glòria?”

D’una forma misteriosa, que mai acabarem d’entendre del tot, el sofriment forma part del pla de Salvació que Déu té.

Estem en aquest món sol per a una cosa. Per a fer-nos persones. Déu vol persones com Ell, amb les quals compartir la vida eterna. No perquè ho necessiti, sinó perquè Ell és així de Bo. Per pura gratuïtat. Per pur amor. Però Déu no pot crear persones amb una vareta màgica. Alguns a vegades diuen: Per què Déu no ens va crear més bons? Per què no ens va fer de manera que mai féssim el mal? Un espetec de la seva vareta i zas! Ja té Déu una persona bona, que estimi a tots, que vulgui el bé, apta pel cel. No, això no seria una persona, seria un robot o una titella. Déu no et pot obligar a estimar. Perquè si t’obligués, ja no seria amor. Perquè res ha de ser més lliure que l’amor.

Per a fer una persona es requereix donar-li espai, temps i llibertat d’elecció, perquè no pot haver-hi persona sense llibertat. No es neix persona. Persona ens anem fent a poc a poc. I la persona es fa en la mesura en què opta lliurement pel Bé i rebutja el Mal. Cada vegada que tria l’amor i rebutja l’odi o la indiferència cap als altres. I aquestes eleccions a vegades són difícils i comporten sofriment, dolor, penes. Però… podrien desenvolupar-se en la persona valors com la temprança, el coratge, la valentia, la fortalesa, la resiliència, l’autodomini i tants d´ altres, en un món on Déu fos com aquest Harry Potter que ens aconsegueix sempre tot el que li demanem? O ens convertiríem en uns nens mimats, sense problemes sí, però tan consentits que acabaríem sent amorfs i mancats de tota virtut?

A ningú ens agrada sofrir. No som masoquistes. Déu tampoc vol el sofriment. De fet, si donem un cop d’ull als evangelis, Jesús es dedica a alleujar el sofriment dels altres tot el que pot. És clar que Déu no vol el sofriment. Però sí que vol l’amor. I estimar a vegades implica sofriments que s’han d’acceptar com a part del camí cap a Déu. No hi ha Gloria sense Creu..

Ens està tocant un temps de creu. Veiem al crucificat en tants avis que moren sols als hospitals. En tants pobres que demanen menjar o asil. En tantes persones que en aquests dies pateixen atacs de pànic, ansietat, depressió, i d´ altres problemes psicològics. En fi, en tants que pateixen, veiem el reflex de Jesús Crucificat.

Però què fer davant tant de dolor i creu? Fugir? Amagar-nos? Evadir-nos? negar la realitat? No és això el que va fer Jesús!!! Jesús va respondre donant-ho tot, donant la seva vida per amor. Com estem responent nosaltres?

Senyor, ajuda’ns en aquest temps a respondre amb amor, per amor i en l’amor, a la crisi que estem patint. Ajuda’ns així a créixer com a persones i a madurar, perquè, com Tu, i per la teva Gràcia, algun dia siguem considerats dignes d’estar per sempre al costat del Pare, en l’alegria de l’Esperit. Amén.

Antoni Reina. Rector de Sant Miquel del Port

Barcelona, 25 d’abril 2020

HISTÒRIA

EL BARRI I L’ESGLÉSIA

L’Església, igual que tot el barri de la Barceloneta, fou construïda per ordre de Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, II marquès de la Mina i Capità General de Catalunya. El marquès de la Mina, materialitzant les seves idees il·lustrades, pretén traçar una ciutat extramurs de la Ciutadella amb mançanes quadriculades i àmplies places i passejos tot ordenant el port i el seu entorn que s’havia anat omplint de barraques i magatzems ja que la ciutat es trobava en un moment de reactivació econòmica gràcies al desenvolupament de les manufactures cotoneres i el redreçament del comerç amb Amèrica, cosa que feu que la població de Barcelona es dupliqués en 40 anys (1718-1758).

El 1749 el Marquès de la Mina encarrega el projecte del nou barri de la Barceloneta a l’enginyer Juan Martín de Cermeño, tinent coronel d’Enginyers de l’exercit  amb l’objectiu de distribuir els habitatges entre els veïns de la Ribera, mariners i treballadors portuaris.  Juan de Cermeño du a terme el projecte amb Francisco Paredes, també enginyer i que en va ser el director i executor ajudat per Damià Ribas, arquitecte civil de Barcelona.

El 3 de febrer de 1753 es col·locà la primera pedra del barri. Els noms dels impulsors del projecte de construcció encara els trobem als nostres carrers.

CONSTRUCCIÓ DE L’ESGLÉSIA

L’església de Sant Miquel del Port no es va construir tal com la coneixem actualment tal com ens ho recorda una placa que podem trobar a l’entrada.

PERÍODE 1753 – 1755

El dia 8 de maig de 1753 comença la construcció del nou temple de la Barceloneta dedicat a Sant Miquel, nom del marquès de la Mina que ordenà construir-la.

Es va col·locar l primera pedra i, en una caixa de plom, van ser enterrades diverses relíquies i monedes d’or i plata. En un tub de vidre, un pergamí amb dues inscripcions en llatí amb els noms de Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, II marquès de la Mina i Capità General de Catalunya i Manuel López de Aguirre, bisbe de la ciutat (1750-1754).

Després de dos anys de construcció, el 28 de setembre de 1755, al matí, es procedí a la benedicció per part del bisbe Manuel López de Aguirre. L’endemà, amb el mateix ritual d’una processó de Corpus, el Santíssim Sagrament fou traslladat de la parròquia de Santa María del Mar a l’església de Sant Miquel.

La planta de l’església era inicialment quadrada, amb una cúpula central que descansava sobre quatre grans pilars, al seu damunt, hi havia la cúpula en forma de mitja taronja coronada amb un floró. . Una creu de pedra coronava el cimall.

De cada una de les columnes se’n podien distingir les quatre parts gràcies a un nombre igual de quadrats del seu cercle, dividits al seu torn per quatre pilastres que continuen pels arcs i mantenen tota l’obra.

Planta 1755

PERÍODE 1850 – 1863

Al 1850 començà una reforma i ampliació de l’església per donar resposta a l’augment de població de la Barceloneta.

S’encarregà el projecte a l’arquitecte barceloní Elies Rogent. Elies Rogent concebé la seva ampliació per la part posterior de l’església per la qual cosa, enderrocà l’altar major i convertí l’església, inicialment de planta quadrada, en un edifici de tres naus de la mateixa alçada separades per columnes toscanes fent construir una segona cúpula en el fals creuer.

La decoració amb pintures fou obra de Claudi Lorenzale i Sugrañes.

El 15 de gener de 1863 es celebrà l’ampliació del temple.  

Planta 1863

L’any 1967 es va netejar la façana

LA CAMPANA

L’església també tenia un petit campanar amb una campana feta per Josep Barnola al 1775 amb la inscripció en llatí que deia Sant Miquel, allunyeu de la tempesta als qui van errats”.

Amb l’ampliació el 1863 es va col·locar una nova campana donació de l’industrial metal·lúrgic Francesc Lacambra i Pont batejada amb el nom de Margarida i fosa als mateixos tallers de l’industrial.

Durant la guerra civil fou baixada i tirada al mar.

LA FAÇANA

La façana és característica d’una església barroca. Conté els tres ordres: Dòric, jònic i corinti. Està dividida en tres cossos delimitats per dobles columnes. A la part central hi destaca una fornícula amb una imatge de Sant Miquel i un gran frontó a la part superior de la porta.

Sant Miquel del Port – Pedro Martín Cermeño (1753-1755)

Abans de la guerra civil, a la façana hi havia tres escultures A la fornícula central estava situada l’escultura de Sant Miquel realitzada per Pere Costa  a l’esquerra del frontispici es trobava situada l’escultura de Sant Elm i a la dreta la de Santa Maria de Cervelló ambdues obra de Carles Grau.

Al 1936, les estàtues foren destruïdes i no va ser fins el dia de la festa patronal, el 29 de setembre de 1992 que l’estàtua de Sant Miquel va ser reposada a la fornícula per una imatge nova obra de l’escultor Emili Colom.

Per recordar tant Sant Elm com Santa Maria de Cervelló, dins l’església, a la paret del fons, a l’altar major a ambdós costat de l’escultura que Sant Miquel que presideix el temple es troben sengles escultures de Sant Elm i Santa Maria de Cervelló.

L’INTERIOR

La decoració interior era daurada i blava cosa que li donava un to de severa majestuositat. Dalt de tot, a la cornisa circumval·la les parets es troba un fris on es poden admirar unes mètopes i tríglifs que decoren igualment la cornisa de la mitja taronja.

L’altar major, obra de Deonat Casanova estava presidit per la imatge de Sant Miquel Arcàngel obra de l’escultor Lluis Bonifaci de Valls.

Al seu interior hi destacava el mausoleu de marbre del capità general Don Juan Miguel de Guzmán Dávalos i Spinola, marquès de la Mina, que havia promogut la creació del barri de la Barceloneta. El mausoleu desaparegué el 1936, any en que l’església passà a ser un magatzem.

A la dreta i a l’esquerra de l’entrada hi havia dues piques per a l’aigua beneïda procedents de l’enderrocat convent de Sant Caterina (on actualment es troba el mercat del mateix nom)

El 1912, es va restaurar, amb la qual cosa l’interior va quedar modificat.

Fotografia de l’interior al 1936

Finalment, per adequar l’església a les noves necessitats de la litúrgia sorgides arran del Concili Vaticà II, l’any 1968 es construí l’actual altar major, d’estil senzill i funcional, obra dels arquitectes de la casa RaventósS.A. d’art litúrgic.

Posteriorment a la col·locació del nou altar major també es feu una restauració del paviment del temple.

ELS VITRALLS

També decoren el seu interior uns vitralls

Informació extreta majoritàriament del treball “Estudi gràfic i històric de l’Església Sant Miquel del Port i el seu entorn” realitzat per Cristina Mariages González al gener de 2007 com a treball final de carrera per a la Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona – Arquitectura Tècnica.

LES MÈTOPES

La darrera part de la decoració de l’església la formen un fris de mètopes que encercla l’interior així com la part baixa de les cúpules.

Les mètopes, totes elles daurades, porten una inscripció en llatí que explica el seu simbolisme i que reproduïm a continuació:

UN JARDÍ Lema: Non ut antea. NO COM ABANS

DOS INFIDELS ENCADENATS I ENGRILLONATS Lema: Non praevalebunt  NO PREVALDRAN.

UNA CUSTÒDIA *Lema: Haec et ille custodiunt AQUESTA  (la custòdia) I AQUELL (Sant Miquel) PROTEGEIXEN

UN MAGRANER AMB MAGRANES MIG OBERTES *Lema: Quot grana, tot gratiae TANTA GRÀCIA, COM GRANS. (la magrana era un símbol medieval de l’acolliment, era el símbol que portaven algunes imatges del Nen Jesús)

UNA FONT *Lema: Descendens ascendit:  EL QUE BAIXA, PUJA O EL QUI S’HUMILIA SERÀ EXALÇAT

UNA PALMA *Lema: Procerior cunctis: EL MÉS ALT DE TOTS (Sant Miquel)

UNA CORONA *Lema: Haec, inter alias. AQUESTA, ENTRE LES ALTRES

UNA ESGLÉSIA *Lema: Hoc tantum deerat. NOMÉS FALTAVA AIXÒ (referint-se al temple)

UN ESCUT *Lema: Quis ut Deus?: QUI COM DÉU (significat del nom Miquel)

UNA MUNTANYA EN UNA VALL *Lema: bene fundata. ESTÀ BEN FONAMENTADA.

UN LLAMPEC *Lema: Sicut fulgur. COM UN LLAMP

UNA CARA D’ANGEL QUE SEMBLA ESTIMBAR-SE *Lema: Proiectus est. S’HA ESTIMBAT. (L’àngel enfonsant el dimoni)

UNA TROMPETA  QUE SURT D’UN NÚVOL *Lema: Spiritus aliunde. L’ESPERIT ÉS UN D’UN ALTRE

DUES MANS AMISTOSAMENT ENLLAÇADES *Lema: Pax hominibus. PAU ALS HOMES

UNA BANDERA AMB CREU ENMIG *Lema: Humilibus dat gratiam. DÓN GRÀCIA ALS HUMILS

UN HOME AMB EL DIT ALS LLAVIS DEMANANT SILENCI *Lema: Nec lingua valet dicere. LA LLENGUA NO ÉS CAPAÇ DE DIR-HO

UNA LLANTERNA O FANAL *Lema: Nocte iter pandit. EL CAMÍ BRILLA EN LA NIT

UNES ÀNIMES QUE MIREN AL SOL *Lema: Repraesentat eas in lucem Sanctam. ENS DEFENSARÀ (representarà) DAVANT LA LLUM SANTA. (aquesta frase pertany al cant d’ofertori de la Missa de difunts “Domine Iesu christe” antiga.  

UNES ÀNIMES MIRANT EL LLEÓ COM ESPANTATS *Lema: Libera eas. ALLIBERA-LES. També pertany a l’ofertori de la missa de difunts.

UN LLEÓ QUE MIRA LES ÀNIMES *Lema: De ore Leonis DE LA BOCA DEL LLEÓ. També pertany a l’ofertori de la missa de difunts.  

UNA BALANÇA I UNA ESPASA DE FOC *Lema: Humiliat et exaltat. HUMILIA I ENALTEIX.

UNA SERP DE SET CAPS *Lema: In manu potentis. A LA MÀ DEL PODERÓS

UNA ÀGUILA ENLAIRANT-SE *Lema: Non degenero NO DEGENERO.

UNA TORXA *Lema: Mirum sine fumo. ADMIRABLE SENSE FUM  

DUES ALES GRANS *Lema: Sub his nos protegit  SOTA AQUESTES ENS PROTEGEIX.

UN CAP HORRORÓS TRAVESSAT PER UN LLAMP *Lema: Humiliora, minus: SENT MÉS HUMIL, MENYS

UN ARC DE SANT MARTÍ *Lema: Serenitas  SERENITAT

UN ENCENSER AMB LA SEVA CADENA, I UNA MÀ QUE LA SOSTÉ Lema: Coelo sua munera redit.  TORNA AL CEL ALLÒ QUE LI DEU

UNA TROMPETA *Lema: Grandia canto. CANTO LES GRANDESES

UN QUADRAT *Lema: Undique firmus. FERM ALLÀ ON SIGUI

UNES ESPIGUES DE BLAT *Lema: Crescet in centuplum. ES MULTIPLICA PER CENT.

TRES SERPS ENTORTOLLIGADES, UNA MÀ QUE LES CONSTRENY I UN PEU QUE LES TREPITJA Lema: In vanum laborant. ÉS INÚTIL L’AFANY (frase del salm 126)

UN BASILIC PROSTRAT, TRAVESSAT D’UNA ESPASA *Lema: lam non inficiet. JA NO INFECTA (ja no fereix més)

UN LLORER *Lema: Intacta triumphat. TRIOMFA AMB INTEGRITAT (llorer =victòria)

UN ELEFANT DAMUNT D’UN DRAC *Lema: Fortis et pius. FORT I PIETÓS

UN REI *Lema: A Deo. DE DÉU

UN ÀNGEL TOCANT LA TROMPETA *Lema: Orbem in urbe. L’UNIVERS EN LA CIUTAT

UNA PETXINA *Lema: Foecunda exalto. LA FECUNDITAT VE DE DALT

UN HOME AGENOLLAT Lema: Cito, et bene. RÀPID I BÉ

UN HOME AGENOLLAT AMB LES MANS JUNTES *Lema: A Domino factum est istud. EL SENYOR HO HA FET (evoca el salm 118: El Senyor ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen…)

UN HOME ASTORAT *Lema: Mirabile in oculis nostris. ELS NOSTRE ULLS SE’N MERAVELLEN  

UN GERRET SOSTINGUT PER UNA MÀ ABOCANT-NE EL CONTINGUT Lema: Bono repletur odore. S’OMPLÍ DE  PERFUM EXQUISIT

UN GIRA-SOL *Lema: Hoc lumine vivo. VISC D’AQUESTA LLUM

UNA AZUTZENA I D’ALTRES FLORS *Lema: Meruit candore coronam.  VA MERÈIXER LA CORONA PER LA SEVA INNOCÈNCIA

MITJA LLUNA *Lema: Sub pedibus: SOTA ELS PEUS

UN COLOM AMB UNA BRANCA AL BEC *Lema: Posuit fines suos pacem. VA POSAR LA PAU EN DINS LES SEVES FRONTERES

UNA MÀ QUE EMPUNYA UNA FALÇ *Lema: Ego vivere faciam. JO FAIG VIURE

UNA SERP QUE ES MOSSEGA LA CUA *Lema: Condigna mercès. UNA COMPASSIÓ D’IGUAL DIGNITAT

UN POU, AMB UN HOME QUE SEMBLA VOLER-S’HI TIRAR Lema: Ne absorbeant tartarus. QUE NO SE T’EMPASSIN ELS INFERNS. (del mateix text de la missa de difunts.)

UN COR *Lema: Sempre ad Dominum. SEMPRE EN EL SENYOR

UN CANELOBRE I PEIXOS *Lema: Ad lucem veniunt. VENEN CAP A LA LLUM

TRES XIPRERS *Lema: Date calamo fructus. DONEU-LI L FRUIT DE LA PLOMA (és digne de lloança)

UN HOME QUE ESCRIU *Lema: Superest materia laudis. ABUNDA LA MATÈRIA DE LA LLOANÇA (Hi ha molt a lloar!)

INFIDELS I CRISTIANS EN BATALLA I UN ÀNGEL AL MIG *Lema: Christianorum tutor. PROTECTOR DELS CRISTIANS.

UNA ESCOPETA, UN CANÓ I FLETXES *Lema: Conteret, confringent, comburet AIXAFA, TRENCA I CONSUMEIX

UN CASTELL O FORTALESA *Lema: Barcinonis robur majus. EL RECOLZAMENT MAJOR DE BARCELONA

QUATRE ÀNGELS AMB ESPASES I UN ALTRE DAVANT D’ELLS QUE SEMBLA PARLAR-LOS Lema: Nolite nocere terrae, o mari NO VULGUEU MATAR A LA TERRA O AL MAR

TRES MANS. Lema: omne donum de sursum. TOT DO (VE) DE DALT

UN DRAC FEROTGE AMB LA BOCA OBERTA Lema: Subest, no obest SOTMÈS, NO ATACA.

UNA ESTRELLA GRAN AMB D’ALTRES PETITES QUE L’ENVOLTEN Lema: Inter omnes princeps . ENTRE TOTS ELS PRÍNCEPS

UN ALTAR *Lema: Ad maiorem Dei gloriam. A MAJOR GLÒRIA DE DÉU

UN GLOBUS O ESFERA *Lema: Caelestia monstrat. MOSTRA TOTES LES COSES CELESTIALS.

UN MIRALL POSAT DAMUNT LA SEVA BASE I AMB CORONAMENT Lema: Lumen a sole. LLUM QUE VE DEL SOL

DOS HOMES I DOS PEIXOS, SOBRE ELS PEIXOS UNA MÀ AMB UNA CANYA Lema: No pisces, sed homines . NO PEIXOS SINÓ HOMES

UN PAÓ *Lema: Deformes oblita pedes. HAVENT-LA NEGLIGIDA (LA HUMILITAT), TÉ ELS PEUS DEFORMES

UNA MÀ ASSENYALANT  *Lema: Digitus Dei est hic. AQUEST ÉS EL DIT DE DÉU

UN PONT *Lema: Ut transeas tutus. PERQUÈ TOTHOM PUGUI PASSAR

UNA CAMPANA *Lema: Errantes revocat. CORREGEIX ELS EQUIVOCATS

UNA TRONA AMB UN MARINER A CADA CANTÓ, AGENOLLATS Lema: Ad scentiam salutis  PER LA CIÈNCIA DE LA SALVACIÓ

UNA LLÀNTIA *Lema: Lumen ab alto. LLUM QUE VE DEL CEL (referència al Benedictus)

UNA ÀGUILA AGAFANT-LA AMB URPES I EL BEC UNA TORTUGA COM ESTAVELLANT-LA CONTRA ELS PEDRES Lema: Ad petram allidet LA TIRA CONTRA LA PEDRA

UN AMETLLER AMB UNA FLETXA CLAVADA AL TRONC Lema: De forti dulcedo DE LA DOLCESA DEL FORT

UNA BARCA *Lema: Iam in tuto . ARA I EN TOT

DUES COLUMNES *Lema: Plus ultra. MÉS ENLLÀ

Informació extreta de: https://books.google.es/books?id=Z18DE8gADYYC&pg=PP24&lpg=PP24&dq=hoc+tantum+deerat&source=bl&ots=sLSsFJQN2x&sig=ACfU3U2MIDFV7lWeYeSHvuTegtDKpehllA&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwivx83gkJPiAhWHBWMBHYiyDzsQ6AEwAXoECAgQAQ#v=onepage&q=hoc%20tantum%20deerat&f=false

Agraïm al P. Manel Gasch del monestir de Montserrat la seva col·laboració en la recerca d’informació i en la traducció de les inscripcions del llatí al català.

GRUPS/ACTIVITATS

Us proposem unes activitats per a la catequesi sobre Diumenge de Rams perquè les pugueu descarregar i fer en família

ALCOHÒLICS ANÒNIMS (A.A.)

Alcohólicos Anónimos, es una comunidad de hombres y mujeres que comparten su mutua experiencia, fortaleza y esperanza para resolver su problema común y ayudar a otros a recuperarse del alcoholismo.

El único requisito para ser miembro de A.A. es el deseo de dejar la bebida.  Para ser miembro de A.A. no se paga honorarios ni cuotas; nos mantenemos con nuestras propias contribuciones.  A.A. no está afiliado a ninguna secta, religión, partido político, organización o institución alguna; no desea intervenir en controversias, no respalda ni se opone a ninguna causa.  Nuestro objetivo primordial es mantenernos sobrios y ayudar a otros alcohólicos a alcanzar el estado de sobriedad.

Los Doce Pasos son los principios que sustentan la recuperación del alcohólico, la práctica de estos lleva a conseguir la sobriedad. El programa de Recuperación de A.A. ayuda al alcohólico a poner en orden sus pensamientos confusos y a deshacerse de la carga de negatividad de sus sentimientos. 

Los miembros asisten a reuniones de A.A. con regularidad, para estar en contacto con otros miembros y para aprender cómo aplicar mejor el Programa de Recuperación(Los Doce Pasos) en sus vidas.

Tenemos reuniones en inglés:

  • Lunes, martes y viernes a las 20h – 21h
  • Martes por la mañana a las 7.30h – 8.30h

Más información en castellano:

Tel: 933 177 777 // Web: www.alcoholicos-anonimos.org

Tel: +34 616 684 338 // Web: www.aabarcelona.org