HOMILIA TERCER DIUMENGE DE PASQUA

Els deixebles de Emmaús estaven tristos. Ells havien posat el seu cor i tota la seva esperança en Jesús. Havien cregut sincerament que Ell era el Messies que venia a salvar a Israel. Però Jesús havia estat condemnat i assassinat de manera cruel. Ara la decepció que sentien no podia ser més gran.

També nosaltres ens decebem de Déu algunes vegades. Quan els plans que havíem projectat no surten com ens agradaria. Quan perdem aquest treball que ens agradava tant. Quan no surt aquesta relació de parella en la qual s’havien posat tantes expectatives. Quan no gaudeixes de la salut, l’amor, l’èxit que esperaves tenir en la vida. O quan com ara, la vida de sobte es torça i una pandèmia comença a sembrar llavors de mort i destrucció per tot arreu.

Són només alguns exemples d’ocasions en les quals es posa a prova la nostra fe, i on es revela també quina imatge de Déu tenim.

Si creiem que Déu és una espècie de “Harry Potter” al nostre servei, que és aquí per a evitar-nos qualsevol patiment, només amb activar la vareta màgica de les nostres oracions i sacrificis, doncs llavors, és clar, ens decebem quan això no succeeix, i fins i tot podem deixar de creure.

El Ressuscitat li diu ben clar als deixebles de Emmaús: “Que necis i maldestres sou per a creure el que van dir els profetes! No era necessari que el Messies patís això i entrés així en la seva Glòria?”

D’una forma misteriosa, que mai acabarem d’entendre del tot, el sofriment forma part del pla de Salvació que Déu té.

Estem en aquest món sol per a una cosa. Per a fer-nos persones. Déu vol persones com Ell, amb les quals compartir la vida eterna. No perquè ho necessiti, sinó perquè Ell és així de Bo. Per pura gratuïtat. Per pur amor. Però Déu no pot crear persones amb una vareta màgica. Alguns a vegades diuen: Per què Déu no ens va crear més bons? Per què no ens va fer de manera que mai féssim el mal? Un espetec de la seva vareta i zas! Ja té Déu una persona bona, que estimi a tots, que vulgui el bé, apta pel cel. No, això no seria una persona, seria un robot o una titella. Déu no et pot obligar a estimar. Perquè si t’obligués, ja no seria amor. Perquè res ha de ser més lliure que l’amor.

Per a fer una persona es requereix donar-li espai, temps i llibertat d’elecció, perquè no pot haver-hi persona sense llibertat. No es neix persona. Persona ens anem fent a poc a poc. I la persona es fa en la mesura en què opta lliurement pel Bé i rebutja el Mal. Cada vegada que tria l’amor i rebutja l’odi o la indiferència cap als altres. I aquestes eleccions a vegades són difícils i comporten sofriment, dolor, penes. Però… podrien desenvolupar-se en la persona valors com la temprança, el coratge, la valentia, la fortalesa, la resiliència, l’autodomini i tants d´ altres, en un món on Déu fos com aquest Harry Potter que ens aconsegueix sempre tot el que li demanem? O ens convertiríem en uns nens mimats, sense problemes sí, però tan consentits que acabaríem sent amorfs i mancats de tota virtut?

A ningú ens agrada sofrir. No som masoquistes. Déu tampoc vol el sofriment. De fet, si donem un cop d’ull als evangelis, Jesús es dedica a alleujar el sofriment dels altres tot el que pot. És clar que Déu no vol el sofriment. Però sí que vol l’amor. I estimar a vegades implica sofriments que s’han d’acceptar com a part del camí cap a Déu. No hi ha Gloria sense Creu..

Ens està tocant un temps de creu. Veiem al crucificat en tants avis que moren sols als hospitals. En tants pobres que demanen menjar o asil. En tantes persones que en aquests dies pateixen atacs de pànic, ansietat, depressió, i d´ altres problemes psicològics. En fi, en tants que pateixen, veiem el reflex de Jesús Crucificat.

Però què fer davant tant de dolor i creu? Fugir? Amagar-nos? Evadir-nos? negar la realitat? No és això el que va fer Jesús!!! Jesús va respondre donant-ho tot, donant la seva vida per amor. Com estem responent nosaltres?

Senyor, ajuda’ns en aquest temps a respondre amb amor, per amor i en l’amor, a la crisi que estem patint. Ajuda’ns així a créixer com a persones i a madurar, perquè, com Tu, i per la teva Gràcia, algun dia siguem considerats dignes d’estar per sempre al costat del Pare, en l’alegria de l’Esperit. Amén.

Antoni Reina. Rector de Sant Miquel del Port

Barcelona, 25 d’abril 2020