EL BARRI I L’ESGLÉSIA
L’Església, igual que tot el barri de la Barceloneta, fou construïda per ordre de Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, II marquès de la Mina i Capità General de Catalunya. El marquès de la Mina, materialitzant les seves idees il·lustrades, pretén traçar una ciutat extramurs de la Ciutadella amb mançanes quadriculades i àmplies places i passejos tot ordenant el port i el seu entorn que s’havia anat omplint de barraques i magatzems ja que la ciutat es trobava en un moment de reactivació econòmica gràcies al desenvolupament de les manufactures cotoneres i el redreçament del comerç amb Amèrica, cosa que feu que la població de Barcelona es dupliqués en 40 anys (1718-1758).
El 1749 el Marquès de la Mina encarrega el projecte del nou barri de la Barceloneta a l’enginyer Juan Martín de Cermeño, tinent coronel d’Enginyers de l’exercit amb l’objectiu de distribuir els habitatges entre els veïns de la Ribera, mariners i treballadors portuaris. Juan de Cermeño du a terme el projecte amb Francisco Paredes, també enginyer i que en va ser el director i executor ajudat per Damià Ribas, arquitecte civil de Barcelona.
El 3 de febrer de 1753 es col·locà la primera pedra del barri. Els noms dels impulsors del projecte de construcció encara els trobem als nostres carrers.
CONSTRUCCIÓ DE L’ESGLÉSIA
L’església de Sant Miquel del Port no es va construir tal com la coneixem actualment tal com ens ho recorda una placa que podem trobar a l’entrada.
PERÍODE 1753 – 1755
El dia 8 de maig de 1753 comença la construcció del nou temple de la Barceloneta dedicat a Sant Miquel, nom del marquès de la Mina que ordenà construir-la.
Es va col·locar l primera pedra i, en una caixa de plom, van ser enterrades diverses relíquies i monedes d’or i plata. En un tub de vidre, un pergamí amb dues inscripcions en llatí amb els noms de Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, II marquès de la Mina i Capità General de Catalunya i Manuel López de Aguirre, bisbe de la ciutat (1750-1754).
Després de dos anys de construcció, el 28 de setembre de 1755, al matí, es procedí a la benedicció per part del bisbe Manuel López de Aguirre. L’endemà, amb el mateix ritual d’una processó de Corpus, el Santíssim Sagrament fou traslladat de la parròquia de Santa María del Mar a l’església de Sant Miquel.
La planta de l’església era inicialment quadrada, amb una cúpula central que descansava sobre quatre grans pilars, al seu damunt, hi havia la cúpula en forma de mitja taronja coronada amb un floró. . Una creu de pedra coronava el cimall.
De cada una de les columnes se’n podien distingir les quatre parts gràcies a un nombre igual de quadrats del seu cercle, dividits al seu torn per quatre pilastres que continuen pels arcs i mantenen tota l’obra.
PERÍODE 1850 – 1863
Al 1850 començà una reforma i ampliació de l’església per donar resposta a l’augment de població de la Barceloneta.
S’encarregà el projecte a l’arquitecte barceloní Elies Rogent. Elies Rogent concebé la seva ampliació per la part posterior de l’església per la qual cosa, enderrocà l’altar major i convertí l’església, inicialment de planta quadrada, en un edifici de tres naus de la mateixa alçada separades per columnes toscanes fent construir una segona cúpula en el fals creuer.
La decoració amb pintures fou obra de Claudi Lorenzale i Sugrañes.
El 15 de gener de 1863 es celebrà l’ampliació del temple.
L’any 1967 es va netejar la façana
LA CAMPANA
L’església també tenia un petit campanar amb una campana feta per Josep Barnola al 1775 amb la inscripció en llatí que deia Sant Miquel, allunyeu de la tempesta als qui van errats”.
Amb l’ampliació el 1863 es va col·locar una nova campana donació de l’industrial metal·lúrgic Francesc Lacambra i Pont batejada amb el nom de Margarida i fosa als mateixos tallers de l’industrial.
Durant la guerra civil fou baixada i tirada al mar.
LA FAÇANA
La façana és característica d’una església barroca. Conté els tres ordres: Dòric, jònic i corinti. Està dividida en tres cossos delimitats per dobles columnes. A la part central hi destaca una fornícula amb una imatge de Sant Miquel i un gran frontó a la part superior de la porta.
Abans de la guerra civil, a la façana hi havia tres escultures A la fornícula central estava situada l’escultura de Sant Miquel realitzada per Pere Costa a l’esquerra del frontispici es trobava situada l’escultura de Sant Elm i a la dreta la de Santa Maria de Cervelló ambdues obra de Carles Grau.
Al 1936, les estàtues foren destruïdes i no va ser fins el dia de la festa patronal, el 29 de setembre de 1992 que l’estàtua de Sant Miquel va ser reposada a la fornícula per una imatge nova obra de l’escultor Emili Colom.
Per recordar tant Sant Elm com Santa Maria de Cervelló, dins l’església, a la paret del fons, a l’altar major a ambdós costat de l’escultura que Sant Miquel que presideix el temple es troben sengles escultures de Sant Elm i Santa Maria de Cervelló.
L’INTERIOR
La decoració interior era daurada i blava cosa que li donava un to de severa majestuositat. Dalt de tot, a la cornisa circumval·la les parets es troba un fris on es poden admirar unes mètopes i tríglifs que decoren igualment la cornisa de la mitja taronja.
L’altar major, obra de Deonat Casanova estava presidit per la imatge de Sant Miquel Arcàngel obra de l’escultor Lluis Bonifaci de Valls.
Al seu interior hi destacava el mausoleu de marbre del capità general Don Juan Miguel de Guzmán Dávalos i Spinola, marquès de la Mina, que havia promogut la creació del barri de la Barceloneta. El mausoleu desaparegué el 1936, any en que l’església passà a ser un magatzem.
A la dreta i a l’esquerra de l’entrada hi havia dues piques per a l’aigua beneïda procedents de l’enderrocat convent de Sant Caterina (on actualment es troba el mercat del mateix nom)
El 1912, es va restaurar, amb la qual cosa l’interior va quedar modificat.
Finalment, per adequar l’església a les noves necessitats de la litúrgia sorgides arran del Concili Vaticà II, l’any 1968 es construí l’actual altar major, d’estil senzill i funcional, obra dels arquitectes de la casa RaventósS.A. d’art litúrgic.
Posteriorment a la col·locació del nou altar major també es feu una restauració del paviment del temple.
ELS VITRALLS
També decoren el seu interior uns vitralls
Informació extreta majoritàriament del treball “Estudi gràfic i històric de l’Església Sant Miquel del Port i el seu entorn” realitzat per Cristina Mariages González al gener de 2007 com a treball final de carrera per a la Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona – Arquitectura Tècnica.
LES MÈTOPES
La darrera part de la decoració de l’església la formen un fris de mètopes que encercla l’interior així com la part baixa de les cúpules.
Les mètopes, totes elles daurades, porten una inscripció en llatí que explica el seu simbolisme i que reproduïm a continuació:
UN JARDÍ Lema: Non ut antea. NO COM ABANS
DOS INFIDELS ENCADENATS I ENGRILLONATS Lema: Non praevalebunt NO PREVALDRAN.
UNA CUSTÒDIA *Lema: Haec et ille custodiunt AQUESTA (la custòdia) I AQUELL (Sant Miquel) PROTEGEIXEN
UN MAGRANER AMB MAGRANES MIG OBERTES *Lema: Quot grana, tot gratiae TANTA GRÀCIA, COM GRANS. (la magrana era un símbol medieval de l’acolliment, era el símbol que portaven algunes imatges del Nen Jesús)
UNA FONT *Lema: Descendens ascendit: EL QUE BAIXA, PUJA O EL QUI S’HUMILIA SERÀ EXALÇAT
UNA PALMA *Lema: Procerior cunctis: EL MÉS ALT DE TOTS (Sant Miquel)
UNA CORONA *Lema: Haec, inter alias. AQUESTA, ENTRE LES ALTRES
UNA ESGLÉSIA *Lema: Hoc tantum deerat. NOMÉS FALTAVA AIXÒ (referint-se al temple)
UN ESCUT *Lema: Quis ut Deus?: QUI COM DÉU (significat del nom Miquel)
UNA MUNTANYA EN UNA VALL *Lema: bene fundata. ESTÀ BEN FONAMENTADA.
UN LLAMPEC *Lema: Sicut fulgur. COM UN LLAMP
UNA CARA D’ANGEL QUE SEMBLA ESTIMBAR-SE *Lema: Proiectus est. S’HA ESTIMBAT. (L’àngel enfonsant el dimoni)
UNA TROMPETA QUE SURT D’UN NÚVOL *Lema: Spiritus aliunde. L’ESPERIT ÉS UN D’UN ALTRE
DUES MANS AMISTOSAMENT ENLLAÇADES *Lema: Pax hominibus. PAU ALS HOMES
UNA BANDERA AMB CREU ENMIG *Lema: Humilibus dat gratiam. DÓN GRÀCIA ALS HUMILS
UN HOME AMB EL DIT ALS LLAVIS DEMANANT SILENCI *Lema: Nec lingua valet dicere. LA LLENGUA NO ÉS CAPAÇ DE DIR-HO
UNA LLANTERNA O FANAL *Lema: Nocte iter pandit. EL CAMÍ BRILLA EN LA NIT
UNES ÀNIMES QUE MIREN AL SOL *Lema: Repraesentat eas in lucem Sanctam. ENS DEFENSARÀ (representarà) DAVANT LA LLUM SANTA. (aquesta frase pertany al cant d’ofertori de la Missa de difunts “Domine Iesu christe” antiga.
UNES ÀNIMES MIRANT EL LLEÓ COM ESPANTATS *Lema: Libera eas. ALLIBERA-LES. També pertany a l’ofertori de la missa de difunts.
UN LLEÓ QUE MIRA LES ÀNIMES *Lema: De ore Leonis DE LA BOCA DEL LLEÓ. També pertany a l’ofertori de la missa de difunts.
UNA BALANÇA I UNA ESPASA DE FOC *Lema: Humiliat et exaltat. HUMILIA I ENALTEIX.
UNA SERP DE SET CAPS *Lema: In manu potentis. A LA MÀ DEL PODERÓS
UNA ÀGUILA ENLAIRANT-SE *Lema: Non degenero NO DEGENERO.
UNA TORXA *Lema: Mirum sine fumo. ADMIRABLE SENSE FUM
DUES ALES GRANS *Lema: Sub his nos protegit SOTA AQUESTES ENS PROTEGEIX.
UN CAP HORRORÓS TRAVESSAT PER UN LLAMP *Lema: Humiliora, minus: SENT MÉS HUMIL, MENYS
UN ARC DE SANT MARTÍ *Lema: Serenitas SERENITAT
UN ENCENSER AMB LA SEVA CADENA, I UNA MÀ QUE LA SOSTÉ Lema: Coelo sua munera redit. TORNA AL CEL ALLÒ QUE LI DEU
UNA TROMPETA *Lema: Grandia canto. CANTO LES GRANDESES
UN QUADRAT *Lema: Undique firmus. FERM ALLÀ ON SIGUI
UNES ESPIGUES DE BLAT *Lema: Crescet in centuplum. ES MULTIPLICA PER CENT.
TRES SERPS ENTORTOLLIGADES, UNA MÀ QUE LES CONSTRENY I UN PEU QUE LES TREPITJA Lema: In vanum laborant. ÉS INÚTIL L’AFANY (frase del salm 126)
UN BASILIC PROSTRAT, TRAVESSAT D’UNA ESPASA *Lema: lam non inficiet. JA NO INFECTA (ja no fereix més)
UN LLORER *Lema: Intacta triumphat. TRIOMFA AMB INTEGRITAT (llorer =victòria)
UN ELEFANT DAMUNT D’UN DRAC *Lema: Fortis et pius. FORT I PIETÓS
UN REI *Lema: A Deo. DE DÉU
UN ÀNGEL TOCANT LA TROMPETA *Lema: Orbem in urbe. L’UNIVERS EN LA CIUTAT
UNA PETXINA *Lema: Foecunda exalto. LA FECUNDITAT VE DE DALT
UN HOME AGENOLLAT Lema: Cito, et bene. RÀPID I BÉ
UN HOME AGENOLLAT AMB LES MANS JUNTES *Lema: A Domino factum est istud. EL SENYOR HO HA FET (evoca el salm 118: El Senyor ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen…)
UN HOME ASTORAT *Lema: Mirabile in oculis nostris. ELS NOSTRE ULLS SE’N MERAVELLEN
UN GERRET SOSTINGUT PER UNA MÀ ABOCANT-NE EL CONTINGUT Lema: Bono repletur odore. S’OMPLÍ DE PERFUM EXQUISIT
UN GIRA-SOL *Lema: Hoc lumine vivo. VISC D’AQUESTA LLUM
UNA AZUTZENA I D’ALTRES FLORS *Lema: Meruit candore coronam. VA MERÈIXER LA CORONA PER LA SEVA INNOCÈNCIA
MITJA LLUNA *Lema: Sub pedibus: SOTA ELS PEUS
UN COLOM AMB UNA BRANCA AL BEC *Lema: Posuit fines suos pacem. VA POSAR LA PAU EN DINS LES SEVES FRONTERES
UNA MÀ QUE EMPUNYA UNA FALÇ *Lema: Ego vivere faciam. JO FAIG VIURE
UNA SERP QUE ES MOSSEGA LA CUA *Lema: Condigna mercès. UNA COMPASSIÓ D’IGUAL DIGNITAT
UN POU, AMB UN HOME QUE SEMBLA VOLER-S’HI TIRAR Lema: Ne absorbeant tartarus. QUE NO SE T’EMPASSIN ELS INFERNS. (del mateix text de la missa de difunts.)
UN COR *Lema: Sempre ad Dominum. SEMPRE EN EL SENYOR
UN CANELOBRE I PEIXOS *Lema: Ad lucem veniunt. VENEN CAP A LA LLUM
TRES XIPRERS *Lema: Date calamo fructus. DONEU-LI L FRUIT DE LA PLOMA (és digne de lloança)
UN HOME QUE ESCRIU *Lema: Superest materia laudis. ABUNDA LA MATÈRIA DE LA LLOANÇA (Hi ha molt a lloar!)
INFIDELS I CRISTIANS EN BATALLA I UN ÀNGEL AL MIG *Lema: Christianorum tutor. PROTECTOR DELS CRISTIANS.
UNA ESCOPETA, UN CANÓ I FLETXES *Lema: Conteret, confringent, comburet AIXAFA, TRENCA I CONSUMEIX
UN CASTELL O FORTALESA *Lema: Barcinonis robur majus. EL RECOLZAMENT MAJOR DE BARCELONA
QUATRE ÀNGELS AMB ESPASES I UN ALTRE DAVANT D’ELLS QUE SEMBLA PARLAR-LOS Lema: Nolite nocere terrae, o mari NO VULGUEU MATAR A LA TERRA O AL MAR
TRES MANS. Lema: omne donum de sursum. TOT DO (VE) DE DALT
UN DRAC FEROTGE AMB LA BOCA OBERTA Lema: Subest, no obest SOTMÈS, NO ATACA.
UNA ESTRELLA GRAN AMB D’ALTRES PETITES QUE L’ENVOLTEN Lema: Inter omnes princeps . ENTRE TOTS ELS PRÍNCEPS
UN ALTAR *Lema: Ad maiorem Dei gloriam. A MAJOR GLÒRIA DE DÉU
UN GLOBUS O ESFERA *Lema: Caelestia monstrat. MOSTRA TOTES LES COSES CELESTIALS.
UN MIRALL POSAT DAMUNT LA SEVA BASE I AMB CORONAMENT Lema: Lumen a sole. LLUM QUE VE DEL SOL
DOS HOMES I DOS PEIXOS, SOBRE ELS PEIXOS UNA MÀ AMB UNA CANYA Lema: No pisces, sed homines . NO PEIXOS SINÓ HOMES
UN PAÓ *Lema: Deformes oblita pedes. HAVENT-LA NEGLIGIDA (LA HUMILITAT), TÉ ELS PEUS DEFORMES
UNA MÀ ASSENYALANT *Lema: Digitus Dei est hic. AQUEST ÉS EL DIT DE DÉU
UN PONT *Lema: Ut transeas tutus. PERQUÈ TOTHOM PUGUI PASSAR
UNA CAMPANA *Lema: Errantes revocat. CORREGEIX ELS EQUIVOCATS
UNA TRONA AMB UN MARINER A CADA CANTÓ, AGENOLLATS Lema: Ad scentiam salutis PER LA CIÈNCIA DE LA SALVACIÓ
UNA LLÀNTIA *Lema: Lumen ab alto. LLUM QUE VE DEL CEL (referència al Benedictus)
UNA ÀGUILA AGAFANT-LA AMB URPES I EL BEC UNA TORTUGA COM ESTAVELLANT-LA CONTRA ELS PEDRES Lema: Ad petram allidet LA TIRA CONTRA LA PEDRA
UN AMETLLER AMB UNA FLETXA CLAVADA AL TRONC Lema: De forti dulcedo DE LA DOLCESA DEL FORT
UNA BARCA *Lema: Iam in tuto . ARA I EN TOT
DUES COLUMNES *Lema: Plus ultra. MÉS ENLLÀ
Informació extreta de: https://books.google.es/books?id=Z18DE8gADYYC&pg=PP24&lpg=PP24&dq=hoc+tantum+deerat&source=bl&ots=sLSsFJQN2x&sig=ACfU3U2MIDFV7lWeYeSHvuTegtDKpehllA&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwivx83gkJPiAhWHBWMBHYiyDzsQ6AEwAXoECAgQAQ#v=onepage&q=hoc%20tantum%20deerat&f=false
Agraïm al P. Manel Gasch del monestir de Montserrat la seva col·laboració en la recerca d’informació i en la traducció de les inscripcions del llatí al català
HISTÒRIA DEL CANÓ
El canó és un giny d’artilleria festiva molt popular a la Barceloneta, i és conduït per un veí disfressat de militar napoleònic al que anomenen General Lagarto. En una cercavila, i seguint les ordres del militar, el canó dispara salves de pirotècnia barrejades amb caramels. Després de cada salva, els assistents simulen caure abatuts i recullen les llaminadures que ha expulsat el canó.
D’històries sobre l’origen del canó, se n’han explicades moltes, i algunes força inversemblants. N’hi ha que el vinculen a la guerra del Francès, algunes altres a un canó de barra de defensa portuària… Però el fet cert és que la paternitat d’aquest element té nom i cognom: Pancraç Farell, matricer d’ofici i treballador de la Maquinista.
Maria Farell de la nostra parròquia, al 2021, neta Pancraç Farell i Avelina Amell, fundadors de Can Tipa (anteriorment restaurant Farell) l’any 1886, ens comenta de primera ma els seus records: Quan els meus avis, Pancraç Farell i Avelina Amell varen visitar els germans del pare de l’iaia Avelina i l’avi Silvestre Amell, fonedor d’ofici, al poble d’Arganhon (actualment Argagnon-França) varen participar en una festa popular on passejaven un canó que cada cop que disparava hi sortien caramels.
A l’avi Pancraç li va agradar molt la idea i l’any 1912 va fer construir un canó a semblança del francès. Quan va arribar la festa major de la Barceloneta ho va incorporar. La proposta va tenir tant d’èxit que ja no es va deixar de fer mai més convertint-se en l’element identificatiu de les festes del barri.
Informació extreta de la informació rebuda de primera ma de Maria Farell i de https://www.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/cano-de-la-barceloneta
